La proposta que em va fer arribar l'elisabeth des de la BCT era molt engrescadora ja que una bona sessió de blues d'arrels amb dos grans musics com son la Sweet Marta i el Johnny Big Stone era per a no perdre-s'ho i ha estat un aparitiu dels que m'enrecordaré molt de temps.
El format de guitarra acustica i també un resonador amb la armónica es un salt en el temps, ens ha portat a viatjar al sud dels Estats Units, tant els intruments i les veus feien que aquest viatje fos molt potent, han tocats varis pals del Blues tradicional, han començat amb un "Key to the highway" i han tancat amb el "Down by the riverside", versions del "Midninght special" "Honey Bee" del Muddy Waters respectan els originals, però amb el seu só personal, tot un viatge.
Aquests Aperitius combinen les cançons amb preguntes personals sobre qualsevol cosa que pogueu pensar i s'han sortit molt bé fent comentaris sobre origens i estils del Blues o la Sweet Marta sobre ser l'unica Armonicista femenina d'Espanya, o els seus concert fora de l'estat i com de diferents poden ser les audicencies gustos i preferències
5 comentarios:
Tota una sorpresa, inesperada i potent, l’harmònica no és un instrument fàcil, precisament perque és molt fàcil, i per tant, lo normal és quedar-se en el bufa-xucla de les beceroles, i desde el Harmonica Zummel no veia a ningú fotent-li com Elvis mana. Good job Marta, excelent.
Tema apart és el fabulós finger picking del BigStone, fuig del “rasgueo/major chords/mi menor setena” que, al final, és el que fem el 95% dels que pretenem tocar blues. Això és tenir esperit del Delta. Molt abans del sò Chicago. Brutal.
Guardaré conm dos tresors els dos cd’s, d’una parella que, fins ahir, éren desconeguts per mi.
Va estar una gran matinal jo també no els coneixia i feia temps que no em sorpenia tant satisfactoriament.
Que bé llegir-te! Moltes gràcies un plaer!
Gràcies...
Un plaer esperant tornar a veure-hos la propera i que vagi molt bé per Escandinavia, tapa't !!
Publicar un comentario