Dia tranquilo, llueve y el relax combate con la pereza mezclándose con el sofá .... la única solución a esto, la de siempre, lo de ante la duda ... escuchar música, el reto, darle al ramdom y dejarse llevar, el resultado ... un 10 !!! no podía haber canción mejor para empezar ..... la escucha ...
Desde su ultimo trabajo, los Manel con una canción que me tiene enganchado desde la primera escucha, con esa mezcla de vocabulario y frases que tanto me gusta, la mejor banda sonora para una gris tarde de tormenta con vistas a que las nubes desaparezcan lentamente ;)
Desapareixíem Lentament - Manel
L'amfitrió em va presentar els convidats.
Vaig cridar: "he vingut a començar de zero"
Vaig acomodar-me en un sofà.
Des de la finestra es veia el parc on s'avorrien uns adolescents.
Vaig pensar: "On dorm? Què veurà quan es llevi?"
Mentre desapareixíem lentament.
Vaig comprar-me un saldo de trompeta, assajàvem cada nit.
Estava bé tocar, però preferia barallar-me amb els veïns.
Ah! Mireu, un mi major volant, escapant-se per damunt del celobert.
Vaig escriure-li alguna cançó, i què?
Mentre desapareixíem lentament.
Vaig pujar a un arbre amb l'ambició de veure el Llobregat,
Les banques eren guerxes i del pes se'm van tombí tombà.
Les noies joves de la vila se'm van quedar mirant de lluny, rient.
Ah! La vida podia ser difícil
Mentre desapareixíem lentament.
Vaig trobar una dona, vam llogar un apartament prop de Gavà.
Què vam ser ella i jo tot aquell temps em temo que no us ho sabré explicar.
Mai vaig dir-li en què pensava l'hemisferi més cabró del meu cervell..
Una brisa fresca, la platja deserta,
Mentre desapareixíem lentament.
L'ajudant del mag va treure el vel i allà seguíem, morts de fred.
El públic, amb raó, emprenyat reclava que li tornessin els diners.
El productor abraçava la cartera i deia: "Paciència senyors meus!
Les paraules màgiques funcionen,
Però aquest desapareixen lentament"
El del teatre reclamava calma dient:
"Tranquils, res és tant curt ni net.
Les paraules màgiques funcionen,
Però aquest desapareixen lentament"
1 comentario:
Intuyo que esta colla de barbudos estan cambiando lo que entendemos por musica popular, y que, despues de tres discos, a mi parecer magistrales, parecen destinados a mantener un status muuuy dificil: el de la originalidad.
Tras el primer disco, nada parecia indicar (en mis neuronas) que fuera facil superar algunas letras..., hasta que salió el segundo. Ahora ya si que no, mejor imposible, no pueden mejorarlo. Y puede que no lo hayan hecho con el tercero, pero ciertamente esconde joyas..., ai Yoko que te han calao...
Publicar un comentario