Pep se ha despachado una entrada en Facebook que yo la encuentro genial, imprescindible en inevitable tener de compartirla, simplemente hago un copia pega para no romper la esencia.
Congrats soci.
Poc se’n parla d’ell.
Ara que ens ha deixat Steve Cropper, trobo un munt de posts mencionant el seu pas pels Blues Brothers…, però poc se’n parla de Dan Ayckroyd.
Ni es músic, ni un actor gaire respectat. Però ell va arreplegar a un munt de velles glòries que haguéssin desaparegut en l’oblit si no els hagués involucrat a la película.
Feu una ullada als crèdits i flipareu.
Per no parlar del rellançament de Aretha, James Brown, John Lee Hooker, Ray Charles, i el ilustríssim Cab Calloway…
Però es que la banda que va arreplegar…joder, Cropper, “Duck” Dunn, Rubin, Marini, Malone, Matt Murphy, Willie Hall…i tot per un somni seu, de tornar el mèrit que se’ls devia als creadors del sò que, d’alguna manera estàven fent seu molts músics anglesos, sense que l’audiència americana fós conscient de ón provenia tot plegat…per no parlar dels temazos que, al llarg de la película, sonen de fons, i no hi són a la BSO, Sam & Dave, Elmore James, Fats Domino….
Els meus respectes al Blues Brother menys reconegut dels dos, Elwood Blues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario