Tal com han estat els sopars Preliminars al Tramuntana al final sempre surt aquell projecte entre impossible o molt proper a molt dificil i cap al final del sopar d'ahir el Pepe va llençar la proposta que segurament no habiem (o si) pensat però que treca amb totes les previsions.
I era ...
Perquè demà (avui), no ens presentem al migdia quan obrim amb guitarres, sense endollar simplement per acabar de fer el comiat com cal, dintre dels principis Preliminars que son inexistents, la resposta va estar que OK!!!, però el Marc ens va confirmar que avui ja no tenien ni menjar ni beure que oferir que estaven molt esgotats d'aquests dies, impossible, però amb aquesta fe i bogeria que ens caracteritza, hem quedat davant de la porta al migdia, no ens acavavem de creure que no tornés a obrir.
Però la realitat pesa més que l'il-lusió, totes formes hem decidir anatb a fer un vermut i brindar per una epoca que estarà per sempre al nostre record.
Per acabar, inevitable foto per a inmortalitzar el moment.
Adeu Tramuntana!
2 comentarios:
Nada que objetar. Agrio domingo, agrio vermut, y una ostia de realidad, se acabó.
Amén
Publicar un comentario