Era un dia assenyalat a l'agenda ja que el Toni McGrau ha decidit després de 10 anys, quatre discos i alguns senzills publicats tancar el projecte dels Graut, tota una trajectoria que ha sobreviscut als temps i pandemies, però que ell creu que s'ha de tancar per obrir-se a noves idees i projecte, que segur ja té en el cap perquè d'idees no li falten i per la part creativa ens ha demostrat la seva sapiesa.
El concert era a L'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell un escenari centenari i molt acollidor que va estar el lloc perfecte per aquest concert, amb banda complerta a excepció del teclat del Freddy Solves, teniem al Pere Ayala, sublim a la guitarra, el Oscar Garrido, impecable al baix i la rauxa a vegades al limit de la mesura del increible Michel Solves.
El Toni ja ens va comentar que li venia molt de gust tocar molt material del primer disc que al final es l'espurna que va fer surgir al grup i va anar combinant amb classics dels altres treballs, tots tremes propis a excepció de la versió "a mitges" que fan del clàssic del Neil Young "The needle and the damage done" enregistrat al seu primer treball com "El mal és fet" i una genial versió de "Gril of the north country" del Bob Dylan que podriem batejar com "la noia del pais del nord", tot això amb só impecable i una gran conjunció, va estar un gran concert, el seu ultim vals davant de la parroquia de Sabadell i amics.
Particularment espero que com va passar amb els The Band després del seu "The Last Waltz", mes endavant poguem gaudir d'algun concert de retrobada, però si no fos el cas estic segur que seguirem gaudim de la magia de les lletres i les musiques del Toni McGrau.
1 comentario:
Si, és cert que van sonar com mai. És el concert que més he gaudit. No sé si era el lloc, el sò, la ocasió, però va ser collonut. A veure a què porta això a partir d’ara…
Publicar un comentario