No vull dir que la noticia em a sorprendre, però la veritat es que en aquell momemt es va parar el mon, la trucada del Rafa on des de la tristror mes gran que em deia que l'Albert havia mort va fer que inevitablement comences a pensar en els fantàstic moments compartits amb ell i la Montse, dues persones que han fet que la meva vida sigui mes feliç, perdre a l'albert deixa un buit important que s'omplirà amb tots aquests records.
Des de els primers dies fa quaranta anys on entraven al Tramun com bèsties i ens fotiem les cervesses per caixes acompanyades per muntanyes de cacahuets i l'albert amb aquell bon rotllo controlant el cotarro d'una penya que sempre li agradaba anar al límit, encara el veig amb la caixa buida de birres recollint-les a la taula del fons, des de llavors sempre hem estat lligat's al Tramuntana i a l'Albert.
Anys mes tard ens vam presentar un dia dient que hem format un grup de musica i que no hi havia res al mon que ens fes mes il-lusió que tocar al Tramuntana i la resposta va ser la mateixa repetida moltissimes vegades "feu el que us doni la gana, això es casa vostre" sempre entre l'inconsciencia i l'estima mes gran i acompanyat per la Montse (la perfecta parella per compensar tanta rauxa i a vegades descontrol) hem fet un equip collonut que a base de dissabtes tarda s'han organitzat concerts inoblidables i sempre amb aquella mirada i somriure des de la barra, collons com et trobarem a faltar Albert.
La vida es una merda i al final els millors s'envan abans però tingues clar que per a mi i faig extensiu als Preliminares sempre estaràs present i un no s'acaba de morir mentre estigui en el record de les persones i tu, Albert, i seràs de per vida.
He penjat un parell de fotos dels saraus i vull afegir aquest tema nostre que es diu "Comiat" amb tota l'estima i segur que ens tornarem a veure i brindarem per tot el que ens roti.
Bon viatge Albert
1 comentario:
Res a afegir…, m’identifico amb tot…
Publicar un comentario