Soy un romántico, aún creo en el amor a primera escucha y esto me pasó el domingo pasado cuando por casualidad escuchando unas canciones en catalá en modalidad "ramdom", comencé a escuchar esta canción de Guillem Gisbert el vocalista de mis queridos Manel y a medida que iba escuchando y siguiendo la letra, mas atrapado estaba, soy un enfermo de las letras de canciones y esta es todo un viaje, con una estructura básica que recuerda a las interminables joyas del bardo de Minnesota Bob Dylan, desarrolando historias a base de frases que no sabes donde te llevan pero hay una adicción a esos sonidos que no puede desenchancharme de la cabeza, para mi es un momento bestial, cuando la letra y la musica hacen un todo es la combinación definitiva, y con este tema lo consiguió el amigo Guillem.
Buscando por el tubo encima he encontrado este video en directo en el que se conjuntan la banda de Guillem con los de La Luwding Band, consiguiendo momentos increibles a nivel de intensidad y sonido, con una adapotación de la ultima fgrase al momento os comparto la letra original y los acordes para guitarra por si os animais.
SOL
Quan el teu avi va anar a Cuba,
DO
a bord d’El Català,
LAm
jo anava dins, de polissó,
SOL
a la bodega, amb el menjar.
Em va arruïnar la migdiada
DO
aquell estrèpit de canons,
LAm
vaig arreplegar el farcell i,
RE
cordant-me els pantalons,
DO
vaig sortir a dalt, a coberta,
SOL
i vaig saltar a l’oceà
DO
trepitjant algun cadàver
SOL
–crec que era el capità.
Va surar una fusta a l’aigua
DO
que em va mantindre viu,
LAm
conversàvem amb l’espectre
SOL
d’un grumet nat a Llofriu.
El matí del tercer dia
DO
van trobar-me uns baleners,
LAm
els vaig dir que era un artista,
RE
van reptar-me a que cantés,
DO
van dir “artista, hi ha menys rastre
SOL
del que mor i del que neix
DO
dins les teves cançonetes
SOL
que al final dels ulls d’un peix!”.
Amb el vent tensant les veles i escortats per uns dofins
vam entrar en una badia de vapors i bergantins.
Ja en el moll van detectar-me els clatells dels duaners,
proxenetes de dents blanques, uns espies matiners
i un senyor de Puerto Rico amb un lloro dissecat
que anunciava a qui passava la taverna del costat.
Vaig sentir, mentre em servien una ampolla d’aiguardent,
la mestressa que, per sobre la cridòria de la gent,
va anunciar que començaven el torneig de dominó
i vam fer una gran parella amb un jurista francmaçó!
Vencedors els dits picaven contra el marbre l’últim tres!
Però va entrar la policia, i d’un pèl que no caic pres...
Vaig fugir en una calessa derrapant pels carrerons,
vaig creuar veloç els murs, els camps i les plantacions,
fins que en un tram enfangat va espantar-me el bram del ruc
i al revolt, un bandoler va apuntar-me amb el trabuc.
Vaig mostrar-li les mans buides i al final ens vam fer amics,
vam sopar dins uns canyissos explicant-nos acudits!
Vaig entrar a robar gallines a la hisenda d’un magnat
que vivia amb una filla, els vaig cisellar el filat.
M’escapava de puntetes quan em va sorprendre algú:
la filla al porxo em deia “callaré, però vinc amb tu!”.
Esprintant entre palmeres, vam sentir el magnat rugint
“compte, nens, soc descendent directe del general Prim!!!”
Guerrillers de maniobres van trobar-nos cap al tard,
–una mona addicta a l’opi els carregava l’estendard.
La filla va enrolar-se, van marxar en caure el sol;
jo em vaig endinsar en la selva i vaig parar en un rierol.
Oh, posava el cap dins l’aigua i van sonar les explosions,
vaig treure el cap a fora i ja cremaven els turons...
Llavors, company, vaig córrer com no he corregut mai més
i fugint amb mi del foc, com dements, camp a través,
vaig veure coronels decapitats, governadors,
patriotes geperuts, notaris delators,
sopranos violades per rendistes ensopits
i una vídua de bracet d’un majordom lletraferit!
Per tots hi havia flames! I per tots també l’olor
de la carn socarrimant-se del Gran Inquisidor
que admirava un vi de Riesling amb un metge batxiller
i un parell de vaques magres amb caretes de paper.
Un tossino amb un monocle em va oferir un visat
i un negrer va vomitar uns fulls de comptabilitat...
Vaig anar a parar a una platja on vaig sentir extingir-se els crits
i, ja amb l’alba, un buc de guerra va mostrar-se’m, al Carib.
Em petava una butllofa gegantina del peu dret
quan un ianqui d’uniforme va oferir-me un cigarret.
Vam congeniar i em va dir “noi, a Tampa el meu cunyat
sap d’un lloc en una empresa d’import/export, ben pagat!”.
Vaig dir “ianqui, se’t veu noble, però com sé que no és un truc?”,
però m’estava fent el dur i vaig remar amb ell cap el buc...
A bord, els mariners s’entregaven a un festí
i vam brindar amb rom i whisky pels capricis del destí!
Oh! L’endemà estava mort, amb un mal de cap dels grans,
en van tenir la culpa… els americans.
2 comentarios:
No dejaré de sorprenderme de la capacidad que tienes para absorber cosas nuevas.
Es que pasan por delante y uno que se deja ...
Publicar un comentario