A buscar colegas !!!!

sábado, 16 de abril de 2011

Lax'n'Busto, Gran Teatre del Liceu, Concert Simfònic



Lo del concierto de ayer coincidia en varios inputs muy buenos, concierto en viernes (mañana no se trabaja .... algunos ... ya lo sé Pepe), comenzamos vacaciones de semana santa, relax y ante todo concierto en formato especial, dia especial para la banda, todo olia a esos dias que todo sale redondó ..... y salió.

Si se puede, me gusta ir con tiempo a los conciertos, llegas te relajas cerca del sitio y vas mentalizandote poco a poco de que de aqui a un rato tendremos una buena sesión de musica y diversión. El Liceu se encuentra en el centro neurálgico de las Ramblas o sea que el ambiente perfecto, gente, buen tiempo y paseo por las cercanias del teatro, de repente miramos y vimos relajadamente a Pemi Rovirosa (guitarrista de los Lax) fumando en la calle ¿nervios previos?, nos saludamos y les deseé mucha suerte en este dia especial. Seguimos paseando disfrutando de la tarde primaveral en BCN y al final nos fuimos al Cafe de la Opera delante del Liceu a tomar algo, entras y ...... ¡¡¡¡sorpresa!!!! Marta & Co también disfutando los previos al concierto, presentaciones y deseos de disfrutar un buén concierto, quedamos que buscara una T-shirt Preliminar por platea y doy fé que la buscó, ya que al final del concierto, estaba buscando en la inmensidad de los palcos del Liceo y oyes ¡¡¡¡ Pepo !!!, objetivo cumplido t-shirt localizada !!!! je je je. espero los comentarios del concierto !!!!

El concierto, el repertorio que tocan es el que en su dia ya tocaron en el Auditori de El Vendrell, con algunos temas mas, pero todos adaptados al formato de banda & Orquesta Simfonica, grandes momentos de emoción, a destacar la voz de Salva, es increible los matices que salen de esa garganta que con todos mis respetos a Pemi Fortuny (anterior vocalista de la banda) no encontré en falta para nada, Salva llega a punto fántasticos con su voz y la orquesta con banda, llevan y coordinación fantástica, los arreglos del Sr. Joan Albert Amargós (director) hacen que suene "natural" el sonido de los temas, es verdad que hay algunos que tanto Pemi Rovirosa, como el bajista Jesús Rovira, estan al borde de ponerse de pié para tocar ya que .... al fin y al cabo es Rock'n'Roll, momentos buenisimos como los temas "Temps al Temps", "Començar", "No vaig Triar", "La meva terra es el mar", "que boig el mon", las adaptaciones a orquesta las hacen mas grandes, momentos divertidos como "nen surt al carrer" o "Llençat" con todo el Liceu en pie cantando y ese tema que no podia faltar y que el personal obligó a repetir en un segundo "bis" improvisado que es el de "Les nits del Liceu" donde una mezcla de emoción y festividad contagió a todo el personal que estuvimos conscientes de que estabamos en el sitio correcto en el momento correcto, yo lo calificaria como dia historico para la banda y también para los asistentes.
Sales del Liceu contento, satisfecho y con la sensación de que no volverá a producirse este tipo de emoción, ya que la primera vez el la buena y ayer "estrenaron" los Lax "su" Liceu.

11 comentarios:

Pepe dijo...

Vamos, que necesitabas una excusa pa ir al Liceu, y tas apuntao a un bombardeooooo!!!
En serio, envidia sana, seguro que ha sido una experiencia, eso de oir clasicos guitarreros de una juvenil Lax, en las cuerdas de una banda sinfónica, siempre se ponen a prueba cuando hay arreglos, pero por lo que dices, pasaron con nota, esperaremos al CD, que seguro se publicará del evento, no?

Marta dijo...

Peaso" il·lusió em va fer veure-hos!,es va notar, oi?...;-)
El simfònic...què dir-vos...jo vaig estar amb les emocions a flor de pell desde la primera cancó!.
Impecable interpretació de l'orquestra de l'Empordà dirigida pel mestre Joan Albert Amargós,qui em va resultar d'allò més interessant...(si és que...;-)). I què dir de la veu del Salva??, uns canvis de registre fantàstics. Emotives les dedicatòries que tots i cadascun dels components varen fer al principi de determinades cançons: als seus familiars, a la coherència a la que es referia el Salva quan donava pas a "que boig el món" i que em va recordar no se perquè al Pepe...;-).
Momentàssos del concert: 2 de concrets: el primer, quan el Salva li diu al Pemi que "es deixi anar" i el Pemi contesta pfffff....i el segon quan el Salva diu "la claca al galliner", pregunta al públic "ens deixem anar?", tots crec que vam pensar en "llenca´t" i noooo....era "surt cap al carrer"!!!.
I ara, en una altre nota, us explicaré el meu particular "momentàs"....vinga! agafeu aire!!!.....

Marta dijo...

El "meu moment" del concert va arribar aviat, amb la segona cançó: "No sé pas com". De sobte, em vaig trobar cantant i memoritzant sencera, lletra a lletra, frase a frase una cançó que desconeixia que fos dels Lax!!!...va ser un viatge en el temps brutal! i el vaig fer de la mà de la persona que estava a la meva dreta al concert simfònic... que és la mateixa amb la que per allà l'estiu de 1991 vaig anar a veure per primera vegada als Lax a un concert i la mateixa amb la que la vaig cantar al cotxe de camí a a la platja ja fa tants anys...un calfred va recòrrer tota la meva ja eriçada pell: en aquell precís moment ho vaig recordar tot, a modus de "flaix" mental i ella, Anamaia, tornava a estar al meu costat!!!...què més puc afegir?....que per mi la nit del 15/04/2011 sempre em sonarà al "No sé pas com" perquè en aquesta data passat i present es van donar la mà i jo, per un moment vaig pensar que em podria quedar eternament escoltant-la.
L'amor no te espais buits....(i aquesta frase és part de la també fantàstica cançó "Julia").
I ara, no sé pas com donar-vos la Bona nit!...;-)

Pepo dijo...

No se pas com .... donarte les gràcies per aquests fantàstics comentaris, lleguir-los es la confirmació que aixó de fer un blog te un sentit.
Altre confirmació es la de ser i tenir bons amics, de llarg recorregut, aixó et dona la possibilitat de gaudir d'aquests moments de "remember when ..." uns "flashbacks" que fan que "sembli que fos ahir" els moments que s'han viscut amb les persones que al final fan recorregut amb nosaltres molt i molt de temps, celebro que us ho passesiu molt bé i està clar, ja comentarem ....

Pepo dijo...

Pepe, lo grabaron para el Canal 33, o sea que cualquier domingo de estos, tenemos concierto de los Lax ¡¡¡¡ a preparar el video !!!

Anónimo dijo...

Quina passada de comentaris, Marta. Es nota que ho vau viure a tope. Genial. Ja vas vigilar de no caure al pati de butaques? Segur que a Platea algú t'hauria agafat. Que per alguna cosa ets la fan number one, ja, ja, ja. Titular: "Fan enloquecida de Lax'n'Busto salta al vacío en el Liceu". Estaba histérica y sembró el pánico, pero resultó ser inofensiva... Er Guille.

ana dijo...

Allà dalt cridem con unes janes que crida a Tarzán. Va ser un moment meravellós, sense cap mena de dubte el concert al Liceu ha sigut un dels moments que tocarà recordar la resta de les nostres vides. No tinc paraules per descriure'l FANTÀSTICCCCCCCCCCCCC

Anónimo dijo...

"Amics de llarg recorregut"...m'agrada el concepte...per mi els LAX ho són...tot i que ho èren abans amb en Pemi Fortunys...què hi farem...la nostàlgia és així...i també cal obrir el balcó a les coses noves....i bones!
Anamaia

Anamaia dijo...

Perdó...és PEMI FORTUNY (no Fortunys) i es veu que ara es dedica a les ongs...en fin....nosaltres seguirem "de concert"...tonets...

Marta dijo...

I tant que seguirem de concerts!!!...això no ha fet més que començar!!! (ostres! ja m'ha sortit de nou la "vena Lax"...;-))Començar és un fantàstic títol per a una cançó que em recorda que fa molt de temps...prooou!!!...que hem d'anar "escalfant" motors pels Sopa...ja falta menys!!!
Com diu Anamaia: Tonets i Bona Nit Malparits (ep! que ho dien el sopa...jo no pas, que vaig anar a un cole de monges...jejeje....)

Anónimo dijo...

y dentro de poco..el dvd del concierto en calidad hd y sonido 5.1 !!!