A mi els musicals es podria dir que em "costen" una mica d'assimilar pero hen de reconeixer que amb els anys i els diferents que he arribat a veure els hi concedeixo un marge de la meva curiositat i aquest es dels que feia anys que es parla per casa i ahir vaig poder veure i escoltar, le veritat es que m'ho vaig passar molt bé, entretingut i el que valoro més es que es una producció propia amb material inèdit i que ja van per la 11ena temporada, així que menys que felicitar a la companyia i dessitjar-lis molts anys de escenaris i de èxit, només a Terrassa en aquest cap de setmana en dos dies han fet cinc "sold out".
Passar el llibre i l'historia surrealista del llibre als escenaris amb cançons trobo que es una feina brutal, i tinc clar que no es un espectacle per canalla com es pensa molta gent, ja que llença uns missatges molt més profunds dels que a vegades igual poden assimiliar, fins i tot crec que molta gen gran no els pilla o no vol.
En aquests temps tan convulsos per mi va estar una hora i mitja de desconnexió i de pensar en que encara no està tot perdut, tot un miratge al desert, però molt important per a tenir moments on l'imaginació i els bons missatges trenquen la ootonia del caos que ens donen diariament.
Llarga vida al musical de El Petit Princep, i felicitacions especials a Manu Guix tant pel treball a l'escenari com en el musical.
2 comentarios:
Aqui no, Pepo, aqui no me vas a llevar. Odié a Disney cuando se empezó a convertir ennun trampolin para grititos y vaivenes musicales que no tienen ningun atractivo pata mi, claro está. Los musicales me hacen vomitar.
Ja ja ja torres mas altas han caido, dame tiempo .... ja ja ja
Publicar un comentario