La canço del soldadet - Manel

Del segundo CD de los Manel os recomiendo esta canción, siempre desde ese punto de "naturalidad" afrontan el destino de nuestro soldado, con la inconsciencia del destino que le puede esperar, al final vive y sufre la realidad, el desenlace es igual de simple que lo que le sucede, reflexiona, piensa que tiene demasiadas cosas pendientes con la vida como para perderselas, asi que aprovechando que ha sobrevivido se reconcialia con el mundo y se pone al dia de sus "tareas pendientes", me encanta.

El video fue grabado en los estudios de RAC 1, en el programa de Jordi Basté hicieron un "Racustic" memorable, el mismo dia que se ponia a la venta el segundo disco de la banda.


Escolteu la cançó del soldadet
que a través d’un ull de bou
veu que volen uns falciots!
I no és que hi entengui molt, el soldadet,
però, que volin els falciots,
deurà voler dir que la terra és a prop.


I tan a prop deu ser que baixa el capità
i intenta no semblar nerviós
mentre acaba la instrucció:
“Concentreu-vos, soldadets, sigueu prudents
i arrapeu-vos a la vida
amb les ungles i amb les dents”.

Ja a coberta, els homes resen.
Ja a coberta, els homes resen.

I fa un amén, poc convençut, el soldadet,
i acaricia el seu fusell,
intentant no pensar en res.
Des de proa es van fent grossos els turons,
“soldadet, valor, valor,
que depèn de gent com tu la sort del món”.

Però “si una bala enemiga creua el vent
i em travessa el cervell”,
es planteja el soldadet,
“les onades m’arrossegaran
i mil peixos de colors
lluitaran per devorar la meva carn”.

I és quan pensa “jo m’amago;
quan no mirin, jo m’amago”.

Però sempre miren, i el vaixell s’està aturant,
les comportes s’han obert
i, en un segon, s’inunda el mar
de soldats disparant a l’infinit
amb un soldadet al mig,
que carrega mentre insulta a l’enemic.

I entre bomba i bomba tot li va prou bé
fins que una cau just al costat.
Primer es diu “sort, de què t’ha anat…”,
però després sent a l’esquena un dolor estrany
i en tocar-se-la li queda tot el braç tacat de sang.

Gira el cap a banda i banda.
Seu a la sorra i descansa.

I mentre arriba el coi de metge, el soldadet
es tranquil•litza repetint
què farà, on anirà, si sobreviu:

“Aniré a ma mare ben vestit
i, abans que res, li hauré de dir
que em perdoni per tractar-la sempre així;

aniré a la Margarida a fer-li un fill
per, només veure’l, intuir
que l’estimo més del que m’estimo a mi”.