Seguir Caminant ...

Avui fa un any que vam anar amb la familia a la Via Catalana de l'Onze de Setembre, moltes coses han passat en aquest temps, tant a nivell personal com a nivell del nostre pais, Catalunya, l'experiencia que vaig viure l'any passat d'il-lusió i de festa va ser inoblidable, d'aquells dies que hem quedaran a la memoria, aquest any no m'he vist amb les forces necessaries per a poder asistir tantes hores d'en peus a la manifestació, però veient les imatges espectaculars per televisió tinc molt clar que hem tornat a fer una demostració com a societat al món de respecte, d'educació, de seny i de convicció en nostres desitjos.

El dia d'avui es una jornada de manifestació dels nostres desitjos, tinc clar que molta gent anava pel tema de l'independencia, però també tinc clar que molts catalanistes han anat per amor al nostre pais, per manifestar que no ens agrada el que tenim, ni la manera en que es fa, es reclama un canvi, m'agradaria que els politics escoltin al poble, mirin menys pels interessos personals o de partit i es facin projectes de pais, per millorar tot alló que veiem que no funciona, per evitar males practiques de gestió, per ser mes transparents, per estimar el pais per sobre dels nostres interessos personals.

Estem vivint uns temps excitants, que passem cada molt temps i que son un gran repte, personalment el meu dia a dia es un repte, cada dia buscant la millora, cada dia mes il-lusionat en viure una normalitat, en ser independent en poder gestionar tot el meu temps, la meva feina, les meves responabilitats pel meu compte, fins ara he tingut la inmillorable ajuda dels meus, de la familia, dels amics i han ajudat a que arribi al estat en el que estic, ja d'enpeus i caminant endavant, doncs el paral-lelisme es inevitable desde la meva visió, aquest pais necessita l'ajuda de tot i casdasqú que es vulgui comprometre per a que vagi endavant i com jo ......seguir caminant.