Acción, reacción, tal como estaba escribiendo la entrada anterior me ha venido a la cabeza la canción de Quicu Pi de la Serra, "La Cultura", Quicu es una de mis debilidades ya que aparte de ser un gran musico, me encantan sus letras y su actitud, sin fisuras, directo y si no te gusta .... es tu problema.
La letra es contundente y el juego de conjugarla es divertido, los mensajes ya iban directos a los que en su dia gestionaban esto de la "desinformación", curiosamente han pasado los años y todo sigue igual ..... o peor ....
La Cultura
Cultura rima bé amb literatura,
amb amargura, cura i aventura,
amb pura, caradura i amb censura,
amb futura, obertura i dictadura.
Amb captura, paüra i amb tortura,
amb pintura, arquitectura i escultura,
amb clausura, tonsura i vestidura,
amb pastura, atura i amb verdura.
Amb conjura, cura i musculatura,
candidatura i caricatura,
amb cintura i magistratura,
amb criatura, usura i confitura,
amb mesura, amb mesura…
Cultura és una paraula delicada,
tant perillosa com la dinamita,
generalment en manca més que en sobra,
generalment tothom en necessita.
Cultura jo no en faig, jo tan solo canto
cançons de gust dubtós, mi lo han dit a voltes,
d’altres han opinat que sovintejo
amb certes paraulots para-soltes.
Jo crec que la cultura, i que em perdonin,
té més que veure amb gana que amb Beethoven;
sinó proveu d’escoltar vos la "quinta"
sense ni haver sopat ni que us estovin.
La cultura és usada pels dos bàndols,
els que la van desfent sense manies
perquè fa raonar i no és rentable,
els campanuts tibats que se la guarden.
No cal que us capfiqueu, us repeteixo
que abans s’ha de menjar, jeure i pair,
després ja en parlarem si en teniu ganes
que ningú s’ha ferit per no llegir.
Més tard direu que sóc contradictori
que és el què vull dir amb això vostè mateix;
jo em faig la meva cuina i si li agrada,
si en vol venir a menjar, el convidaré,
jo em faig la meva cuina i si tens gana
i m’ho demanes bé, t’en donaré.
En fi, per un preu que crec raonable
podràs mastegar un sol,
podràs mastegar un sol,
un sol, la si do re.
Traducción al castellano
La Cultura
1 comentario:
En realidad, la cultura esta ahi, al alcance de todos (al menos en el mundo occidental al que pertenecemos en nuestro entorno), tan solo hay que esforzarse un poco.
Aqui reside el mayor de los males: el no "provocar" esta inquietud en los niños, que es la edad en la que aprendemos todos nuestros vicios, manias y costumbres. Si nuestros padres hicieron bien o no su faena, lo descubrimos cuando ya no hay remedio; no es esa suficiente razon para educar a nuestros hijos en esa inquietud? Aunque solo sea para que, una vez que sean mayores, no se tengan que preguntar si nosotros hicimos bien o mal esa faena?
La sed de cultura, mas que la cultura en si, es la que nos da armas, razones, motivos e inquietudes para hacer nuestro entorno mejor, social, laboral, familiar y cualquier otro que se nos pueda ocurrir.
De alguna manera habra que neutralizar tanta estupidez politica como la que nos dicta las leyes regresivas, estupidas y retrogradas.
Hay que re-Wertz-tir sus pesimas decisiones, coño.
Publicar un comentario