A mi els musicals es podria dir que em "costen" una mica d'assimilar pero hen de reconeixer que amb els anys i els diferents que he arribat a veure els hi concedeixo un marge de la meva curiositat i aquest es dels que feia anys que es parla per casa i ahir vaig poder veure i escoltar, le veritat es que m'ho vaig passar molt bé, entretingut i el que valoro més es que es una producció propia amb material inèdit i que ja van per la 11ena temporada, així que menys que felicitar a la companyia i dessitjar-lis molts anys de escenaris i de èxit, només a Terrassa en aquest cap de setmana en dos dies han fet cinc "sold out".
Passar el llibre i l'historia surrealista del llibre als escenaris amb cançons trobo que es una feina brutal, i tinc clar que no es un espectacle per canalla com es pensa molta gent, ja que llença uns missatges molt més profunds dels que a vegades igual poden assimiliar, fins i tot crec que molta gen gran no els pilla o no vol.
En aquests temps tan convulsos per mi va estar una hora i mitja de desconnexió i de pensar en que encara no està tot perdut, tot un miratge al desert, però molt important per a tenir moments on l'imaginació i els bons missatges trenquen la ootonia del caos que ens donen diariament.
Llarga vida al musical de El Petit Princep, i felicitacions especials a Manu Guix tant pel treball a l'escenari com en el musical.